Tinc per costum no fer obres importants cada any, igual que un escriptor no escriu una novel·la cada any, igual que un cineasta no fa una pel·lícula cada any, etc. Cada gran obra requereix un temps de maduració, de gestació, i un esforç creatiu, una immersió creativa que no es pot produir contínuament, perquè sinó l'obra es desgasta i perd profunditat.
Però hi ha molts materials a cada peça que queden per explorar i aprofundir cada vegada que acabem una creació, i que no podrem explorar i aprofundir en la següent. A més, la possibilitat de fer esbossos de dansa, petits estudis compositius i profunds de temes en curs, és molt important i s'ha de dur a terme. A cada peça que treballem hi ha una sèrie de coses que queden penjades, caps solts que no es poden agafar per falta de temps o perquè no troben el seu lloc a la feina que estem fent.
Aquest treball amb Henrique Furtado i João Bento té com a objectiu ser una oportunitat per reflexionar sobre els materials que s'han quedat en el procés de la peça O Susto é um Mundo (2021) i també una oportunitat per practicar el fer, el compondre, el tornar a una “cosa performativa” del que ens ocupa en aquell moment.
Vera Mantero